Sistemes ioperatius

Funcions bàsiques
Els sistemes operatius, en la seva condició de capa programari que possibiliten i simplifica el maneig de la computadora, ocupen una sèrie de funcions bàsiques essencials per a la gestió de l'equip. Entre les més destacables, cadascuna exercida per un component intern (mòdul en nuclis monolítics i servidor en micronuclis), podem ressenyar les següents:- Proporcionar més comoditat en l'ús d'un computador.
- Gestionar de manera eficient els recursos de l'equip, executant serveis per als processos (programes)
- Brindar una interfície a l'usuari, executant instruccions (comandaments).
- Permetre que els canvis deguts al desenvolupament del propi SOTA es puguin realitzar sense interferir amb els serveis que ja es prestaven (evolutivitat).
Tipus de sistemas operatius
Windows 7

Mac OS X
El Mac OS X és una versió del sistema operatiu que utilitzen els ordinadors Macintosh, i que es basa en un nucli Unix. Recentment aquest SO (sistema operatiu) ha rebut la denominació de sistema Unix i no un sistema basat en Unix com era abans. A la X que acompanya el nom Mac OS se li atribueixen dos significats: el de numeral romà 10 (ja que les versions del Mac OS anomenat "Classic" acaben al 9) i la darrera lletra del mot UniX.
El Mac OS X va sortir al mercat l'any 2001. El sistema operatiu parteix de l'adaptació i posterior desenvolupament d'una combinació del BSD ("Berkeley Software Distribution"), que és una variant de Unix, i el micronucli Mach (desenvolupat per la Universitat Carnegie-Mellon). Al damunt d'aquesta base s'hi afegeix una interfície d'usuari gràfica anomenada Aqua.
El Mac OS X és força diferent de totes les versions anteriors del Mac OS, pel fet que el seu codi de base és totalment diferent del d'aquestes. La compatibilitat amb versions anteriors s'obté per mitjà d'emulació.
GNU/Linux

El kernel Linux va néixer en el 1991 a Hèlsinki quan Linus Torvalds va implementar un clon de UNIX basant-se en el seu coneixement del sistema operatiu Minix i les seves limitacions per tal d'aplicar-les a les noves possibilitats de gestió de memòria en mode protegit dels processadors Intel 386, una arquitectura molt comuna a l'any 1991 i amb millores substancials respecte anteriors versions de PCs i de les quals Minix no en treia profit. Les utilitats GNU, necessàries per tenir un sistema operatiu complet, tenen el seu origen en el projecte de Richard Stallman de crear un sistema operatiu lliure, que va començar el 1983, la Free Software Foundation.
Aquest sistema operatiu va créixer gràcies al treball col·laboratiu de programadors de tot el món, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors que en Linus Torvalds va realitzar en quant va fer pública la primera versió del nucli del sistema operatiu.
Stallman insisteix que el nom correcte per aquest tipus de sistema operatiu és GNU/Linux, ja que les utilitats GNU són essencials pel seu funcionament. A la pràctica, la majoria de distribuidors i usuaris utilitzen només el terme Linux per referir-se al sistema operatiu complet, bé per comoditat, o perquè consideren que el nucli és la part mes rellevant i la que ha de donar nom al sistema. La majoria de distribucions utilitzen el terem "linux" per referir-se al sistema operatiu, tot i que n'hi ha que utilitzen "GNU/Linux", per exemple Debian i GnuLinEx.